Situació geogràfica. Història. Centres
d'interés. Govern. Indústria
i Comerç. Associacions,
festes i tradicions.
Benvingut a la plana WEB de
Situació geogràfica. Història. Centres
d'interés.
Govern. Indústria
i Comerç.
Associacions,
festes i tradicions.
Breda, amb 3.354 habitants (cens de 1.996) i una història mil.lenària, està situada al peu de la vessant oriental del Montseny. El seu petit terme municipal (5,09 km2) ocupa una vall delimitada per la muntanya de Montsoriu, les serres de Gaserans i de Sant Llop i la serralada del Montnegre. Aquesta situació geogràfica li proporciona un clima sec i suau, sense grans oscil.lacions tèrmiques. Administrativament enquadrada a la comarca de la Selva, Breda és a 45 Km. de Girona, a 55 Km. de Barcelona, i a 30 Km. de Blanes (Costa Brava sud). A 3 Km. del seu nucli de població hi ha l'estació de tren de la línia Barcelona-Granollers-Girona-França. També té força a prop dos accessos a l'autopista A-7: el d'Hostalric (12 Km.) i el de Sant Celoni (20 Km.), així com una entrada a l'eix transversal Girona-Vic (16 Km.).
El moment més reculat del qual tenim informació sobre una possible ocupació de l'espai que avui coneixem com Breda, ens ve donat per la troballa d'una "ascla leval.loisiana" en un lloc imprecís dels voltants de la riera de Breda. Aquesta troballa lítica (és d'un material conegut com "silex") ens situa en el període històric conegut com Paleolític Mitjà (o sigui, fa més de 70.000 anys). Cal afegir que aquesta eina de pedra és la troballa més antiga que s'ha fet en tota la zona el Montseny.
* El 878 és quan apareix per primer cop el nom de Breda en un document. Es tracta d'un privilegi en què el rei franc Lluís el Tartamut concedeix al bisfe Frodoí, de Barcelona, diverses propietats situades en la zona del Montseny. Breda, aleshores, era una vila rural, i hauran de passar uns dos segles perquè es pugui dir que hi ha una población ben assentada. L'impuls definitiu de Breda vindrà donat pels esposos Guerau de Cabrera i Ermessenda, vescomptes de Girona, quan el 1038 decideixin fundar un monestir en aquesta vila.
* Entre aquestes dues dates (878 i 1038) s'hauria de situar la construcció de la primitiva església de Santa Maria de Breda, de la qual, avui dia, no s'en conserva res. El seu edifici ha anat patint successives modificacions fins l'actualitat, on la seva estructura dóna espai a la Casa de la Vila i al Museu Municipal "Josep Aragay". L'únic que fa pensar que estem davant d'una església és un àbsis (del segle XII), on la seva cúpula encara conserva unes pintures al fresc d'època romànica, i un campanar (de finals del segle XVIII).
* El monestir de Sant Salvador de Breda, un dels més importants dels
que van existir en les comarques gironines, va ser fundat el 4 de juny de l'any
1038. Guerau de Cabrera i la seva esposa Ermessenda, vescomptes de Girona, en
foren els seus fundadors, i encomanaren als monjos benedictins la seva direcció.
Aquell matrimoni i els seus descendents varen ser-ne els principals benefactors.
L'església del monestir va ser consagrada al cap de 30 anys d'haver-se
produït l'acte fundacional, el 4 d'octubre de 1068.
Hores d'ara, de
l'antiga construcció romànica no se'n conserva res, llevat del
campanar. L'església, d'una única nau, és d'època gòtica,
i la seva construcció es va allargar uns dos-cents anys (d'inicis del
segle XIV fins a principis del segle XVI), essent la part més vella la
corresponent a la zona del presbiteri, i la més nova la de la façana.
Les mides de la nau (33 metres de llarg per 12'5 d'ample), més l'imponent
campanar, han fet que aquesta església sigui coneguda con la "Catedral
de la Selva".
En la zona presbiterial de l'església hi trobem un
àbsis amb cinc capelles, cada una d'elles amb un finestral. Abans
d'arribar al presbiteri, a la banda esquerra, hi ha la Capella del Sant Crist i
la porta d'entrada al campanar, i a la banda dreta, la sagristia, on actualment
s'hi ha situat un petit museu parroquial. Al costat de la sagristia s'hi troba
l'anomenada capella del Santíssim, a través de la qual, en temps
de vida monarcal, es podia accedir al claustre i a una escala que menava al lloc
on hi havia l'orgue del monestir (aquest va ser desfet en temps de la Guerra del
Francès (1808-1814)
També en els temps dels monjos hi havia un
Cor (o lloc destinat als cantors, on hom resava i cantava durant l'ofici diví)
ocupant el centre de la nau. Aquest Cor era fet de pedra, però un cop es
va acabar la vida monarcal va ser desmuntat per aprofitar la pedra a l'hora de
constuir un molí. L'actual Cor, situat sobre la porta de l'església,
data del 1857.
El campanar, bellíssim, i més encara després
de la restauració de l'any 1951, té forma quadrada i 32 m.
d'altura. En ell hi tenen cabuda 5 pisos, el primer amb una única
finestra llarga i estreta en tres de les seves quatre cares, i els quatre
superiors amb dues finestres a cada cara. Per l'exterior dels campanar es poden
veure les típiques línes d'arcuacions lombardes i els frisos amb
dents de serra. El campanar acaba coronat per una línia de marlets.
Aquest
campanar romànic és l'únic que ens resta del primitiu
monestir del segle XI. Així, i donat que l'edifici de l'antiga església
parroquial de Santa Maria que ha arribat als nostres dies no és el primer
que va existir, podem dir que el campanar de l'església del monestir de
Sant Salvador és el monument més antic de la vila.
Hores d'ara
només resta en el seu lloc un costat dels quatre que conformaven el
claustre del monestir de Sant Salvador : es tracta de l'ala nord, la que està
adossada a la nau de l'església. Hom considera la seva construcció
de finals del segle XIII o principis del segle XIV. Aquesta part del claustre té
set arcs de mig punt recolçats cada un d'ells en dues columnes. Els
capitells de totes les columnes són iguals : quatre grans fulles de lliri
agrupades en cimerol.
L'estat de deteriorament a què va arribar
aquest sector del claustre fou molt acusat ; de cada parell de columnes que
aguantaven cada arc se'n va treure una, i el mateix es va fer amb el
corresponent capitell, així com amb el tros de mur sobre el qual
descansaven les columnes.
Si avui podem veure la part nord del claustre del
monestir tal i com és ara (que deu ser molt semblant a com era en el seu
primer moment constructiu), és gràcies a la decidida acció
del matrimoni format per Manuel Genovart i Dolors Callol, els quals aconseguiren
que l'associació barcelonina "Amics de l'Art Vell" es fes càrrec
de les tasques que comportaren la seva salvaguarda i reconstrucción l'any
1932.
Així, sota la direcció de l'arquitecte Jeroni Martorell,
es va tornar a fer descansar cada arc sobre dues columnes, es posaren capitells
allà on feia falta, es va completar el mur sobre on reposaven les
columnes i es va cobrir el conjunt amb una teulada per protegir-lo de les inclemències
del temps.
Un altre espai del monestir que ha arribat fins a l'època
actual amb un bon estat de conservació és el seu pati, conegut com
el "Pati de l'Abadia", el qual és un bell exemple de pati
medieval.
* El 20 de maig de 1640, en els inicis de la que seria coneguda com "Guerra
dels Segadors", gent de Breda i Sant Celoni varen atacar una tropa d'uns
800 soldats del Terci de Lleonard Moles, tropes que anaven en retirarda després
d'haver estat derrotades pels volts de Riudarenes i d'haver incendiat l'¡església
d'aquesta població selvatana. En aquest enfrontament per la rodalia de
Breda, aquest terci va perdre molts soldats, marxant ràpidament cap a
Barcelona. Aquestes tropes depenien, en última instància, del
comte-duc d'Olivares i del rei castellà Felip IV.
A la fi d'aquesta
guerra, Breda va tornar a ser escenari d'un enfrontament entre catalans i
francesos, d'una banda, i les tropes castellanes de Felip IV. Aquest
enfrontament va tenir lloc el 28 d'agost de 1653, pels volts del turó de
Santa Anna. En aquest cas, la lluita va tenir un resultat desfavorable pels
primers.
* Durant la Guerra de Successió (1702-1714) que va tenir llos per veure qui obtindría la Corona espanyola després de la mort sense descendència del rei Carles II, Breda va ser clarament partidària de l'Arxiduc Carles d'Austria, d'igual manera com ho varen ser la immensa majoria de poblacions catalanes, col.laborant diverses vegades amb diners a la seva causa, enfrontada a la que acabaria guanyant la guerra i que defensava el que seria el futur rei Felip V, de la casa dels Borbons.
* Amb motiu de la Guerra del Francès (1804-1814), gent de Breda va col.laborar en la lluita contra les tropes franceses, integrant-se en una companyia de soldats durant el 1809. Durant el curs de la guerra, la població va ser abandonada pels seus habitants, per por a l'acció de les tropes franceses, com va passar a finals del 1809.
* Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1839), les tropes partidàries de l'Infant Carles entraren a la vila, però semba que no hi va haver cap complicació. No va ser així durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), on tropes liberals i carlines s'enfrontaren dins el nucli de la població (14 de juny de 1872) i en la zona del Rapiaix (23 d'abril i 1 d'agost de 1875) : en tots tres enfrontaments, els carlins en sortiren perdedors.
* L'última de les guerres que ha hagut de patir Breda, així com la resta del país, ha estat la Guerra Civil (1936-1939). Per culpa d'ella moriren molts bredencs, sobretot de partidaris de la República, la major part dels quals moriren com a conseqüencia de diferents enfrontaments armats. També cal dir que, fruit de la violència incontrol.lada que va haver-hi en els primers moments de la guerra, sis persones del poble varen ser assessinades en els voltants de Barcelona per motius ideològics. L'1 de febrer de 1939, Breda va ser ocupada sense resistència per les tropes franquistes. La fi de la guerra va suposar la fi d'un règim de govern elegit democràticament i l'instauració d'una dictadura que duraria 36 anys.
* Dins el terme de Breda hi ha l'ermita de Santa Anna, la primera referència clara de la qual es del 7 d'octubre de 1624. L'ermita corona un turó que durant el segle XIII s'anomenava "Puig de Llagostera", topònim que es creu derivat del mas Llagostera. Aquest mas se'l situava al peu del turó, però avui dia no es té un coneixement exacte d'on es trobava. L'actual edifici religiós, amb lleus modificacions, data del 1789, mentre que la sagristia podria ser de construcció mes recent (damunt una seva finestra orientada a ponent hi ha la data 1862).
La majestuositat del massis del
Montseny i la frondositat de la comarca de La Selva, atorguen a Breda una
tranquilitat característica, havent-se convertit en lloc d'estada fix de
moltes families que antigament utilitzaven la vila com a dormitori. La seva
colecció de monuments historico-artistics fa que tingui un especial interès
la seva visita obligada. El comerç diversificat fa que en dies de festa
sigui un tràfac passejar pels seus carrers cèntrics. Tot plegat
constitueix una vila tranquila, alegre i viva.
De totes les edificacions del primitiu
monestir benedictí del segle XI, només en queda el campanar romànic
de cinc pisos i 32 metres d'altura. Es el monument principal, el més
bonic i el més antic de la vila. Amb la restauració molt encertada
de l'any 1.951, va recuperar la seva bellsesa original. (Foto campanar en
construcció).
Al gran abat Gispert de Jafer (1.296-1.337), se li deu la
construcció de la major part del temple gòtic actual. Al motir dit
abat, deixà aixecat tot l'absis amb cinc capelles, la part més artística
i airosa. L'escut de la façana correspon a algun dels dos abats Samsó
que governaren el Monestir, anys 1.461-1.543. Es de suposar que l'església
es va acabar en aquest periode. Per les seves proporcions i per la seva bellesa,
és coneguda con a "Catedral del Monseny". Consta d'una sola nau
de 33 metres de llarg per 12'5 d'amplada. La incompresió i quimera ver
l'església l'any 1.936, i el foc del 1.939, la varen deixar greument
malmesa.
Al mig del que era l'abadia, hi ha el pati o plaça
anomenat Pati de l'Abadia. En el mateix, s'hi troba l'escala per pujar a les
dependències monarcals i el pou que donava l'aigua a les necessitats de
la comuhnitat. Després de l'eficient i digna restauració del pati,
que va dur a terme la Direcció General del Patrimoni Artístic,
deixant al descobert el testimoni d'un passat floreixent i esplendorós, és
un dels racons més dignes dins el conjunt monumental històric artístic
de la població. Segle XV.
L'única ala del claustre romànic que queda, és
la del cantó nord adossada a la pared de l'església i que és
construcció del temps de l'església, últims anys del segle
XIII. Consta de set arcs de mig punt sobre parelles d'esveltes columnes, unes de
les més altes als claustres catalans.
El Museu està dedicat monogràficament
a l'obra noucentista de Josep Aragay (Barcelona 1889 - Breda 1973). Conté,
exposades cronològicament, mostres de la diversificada producció
de l'artista. Il.lustracions humorístiques, dibuixos en diferents
procediments, gravats a l'aiguafort i pintures a l'aquarel.la i a l'oli. Destaca
la gran composició, "Vacances", 1923, i la col.lecció de
ceràmiques de tota mena. Aragay fou el pioner de la ceràmica artística
a Breda. El Museu està instal.lat des de l'any 1974 a l'absis i al creuer
de l'antiga parròquia de Santa Maria s. XII, de la qual resten pintures
murals. Ampliat el 1988 forma part dels museus reconeguts per la Generalitat.
L'horari de visites és : festius d'11 a 1:30 h. Dissabtes : de 4 a 7 h.
Visites col.lectives convingudes: Tel. 972 - 87.02.20. La visita és gratuïta.
Una vella tradició popular ens diu que la casa
anomenada Can Trunes (l'actual Bar Montseny) va ser la primera que es va
construir a Breda. De la mateixa manera, tradicionalment s'ha dit que la casa
que els de Can Trunes tenien més a prop era el mas Buixalleu, de Sant
Feliu de Buixalleu. Malgrat tot, de Can Trunes, només se n'han trobat
referències del s. XIV - que ja és molt ! -. i s'ha dit que
dessota l'edifici que ocupa el Bar Montseny hi podrien haver les restes d'una
casa construïda en el s. IX.
L'existència de l'ermita de Santa Anna és coneguda des de l'any 1624. L'actual edifici religiós data del 1789, tot i que ha patit lleurs modificacions. Cada any, coincidint amb la diada de Santa Anna, el 26 de juliol, al máti s'hi celebra una missa, i a la tarda hi té lloc una reunió de gent i s'hi ballen sardanes.
Composició del Consistori.
El Consistori està format per 11 regidors. L'equip de govern, el composen 7 de Convergència i Unió i 1 del P.S.C./P.S.O.E. Els 3 regidors restants que son independents configuren la oposició.
Alcalde : Jordi Iglesias.
Regidors : Convergència i Unió : Joan Roca, Alfred Viecco, Mª Pilar Auladell, Antoni Arbiol, Josep Auladell, Jordi Martí, PSC/PSOE : Gabriel Cotano, Independents : Albert Planasdemunt, Josep Fontanella i Joan Oset.
L'Ajuntament està ubicat al centre de la població en l'edifici que habia estat l'Esglesia de Santa Maria de Breda.
Breda compta amb un servei de vigilància municipal les 24 hores del dia i servei de jutjat permanent
Sembla ser que, a principis del segle XIII, els nostres avantpassats comencen a motllurar el fang, quan descobreixen que aquest és completament refractari al foc. Bén segur que els monjos del Monestir en varen ser els impulsors i els mestres. No obstant la primera constància que trobem de l'ofici d'oller a Breda, és a l'any 1.583. Aquesta industria terrissera que tanta fama ha donat a la nostra vila, compta per tant amb quatre segles d'existència.
En moment i èpoques determinades, s'hi troba a la indústria terrissera una progessiva evolució. L'any 1.947, tal vegada sigui una de les èpoques més floreixents de la indústria terrissera: 27 patrons, 98 obrers i una producció setmanal de 17.000 olles i 25.000 cassoles.
En el 1.968 baixa la producció d'olles i es manté bastant bé la de les cassoles. Per obtenir una compensació a la retracció en la fabricació d'olles, la indústria tradicional es dacanta vers l'elaboració de ceràmica artística i decorativa : gerres, àmfores, folreres, jocs de cafè, de macedònica, de sangria, vaixelles, plats, rajoles, etc. Tota una àmplia gamma d'objectes artístics i d'ornament que ha convertit en artistes a molts dels abans ollers. La tradició artesana s'ha conservat fins avui, i les famílies terrissaires s'han anat succeint de pares a fills. Això fa que els artesans disposin dels elements més útils per l'elaboració de la terrissa, sense oblidar el més indispensable : la pròpia mà de l'artesà.
L'activitat industrial metal-lúrgica s'inicia a Breda al segle XVI, amb la fabricació de claus i després d'armes (mosquets i arcabussos) cessant aquesta a la fi del segle XVII. Hores d'ara es manté aquest esperit creatiu, dintre del ram del metall, amb indústries dedicades a la fabricació de maquinària per obtenir l'automatització de diverses activitats com, manipulació i transformació de planxa de ferro, filferro i derivats, locomoció, manutenció, terrisseria i automatització de proccesos per a l'emmagatzematge industrial.
Ja pels anys trenta sortien cap arreu de l'estat taules, cadires i dormitoris amb fustes nobles i fines xapes. Avui la indústira de la fusta compta amb fàbriques de mobles de moders disseny i fins acabats, amb gust es treballa el moble tapissat. Les talles artístiques fetes a Breda han conquerit el mercat internacional. La cadira pot copetir als millors mercats persolidesa i elegància. Es fan marcs artesans i no cal oblidar els tallers molt antics i de nova creació, que treballen el que s'anomena la fusteria, per noves llars i decoracions interiors, en especial cuines i banys fets a mida. Les varietats de fusta més utilitzades per a la indústria a Breda són el faig, el bedoll, el til.ler i el pí de flandes.
Breda compta amb un gran nombre d'associacions , les quals fan que el poble tingui una activitat lúdica rica, salamera, variada i fresca. Cada escuna d'elles promou la seva pròpia activitat i alhora n'hi ha algunes que col.laboren en activitats comunes.
| ENTITAT | REPRESENTANT | ADREÇA |
| Amics del Castell de Montsoriu | Jordi Goñi | Empordà, 15 |
| A.P.A. CEIP Montseny | Purificación Dinies | Passeig de les Escoles, 22 |
| Associació de Veins Vilatans de Breda | Josep Goñi i Comas | Apartat de Correus, 10 |
| Associació Espanyola contra el càncer | Emilia Bailac | Passatge Sant Pere, 5 |
| Catequistes de la Parròquia | Carme Serra | Ctra. d'Arbúcies, s/n. |
| Cercle Bredenc | Josep Benavente i Auladell | Nou, 1 |
| Club de Jocs de Taula de Breda | Albert Carles | Josep Aragay, 3 |
| Club Patí Breda | Jordi Badía i Illa | Sant Pere, 30 |
| Colla Gegantera de Breda | Joan Serra i Llavanera | Joan XXIII, 31 |
| Colla Sardanista de Breda | Joana Serres i Bea | Sant Iscle, 41 1-2 |
| Comunitat Africana | Demba Bali | Barcelona, 10 |
| Curset d'Interculturalitat | Serafí | Plaça de la Vila, 9 |
| Centre d'Esplai "No ploris mai" | Josep Mayugo | Ctra. d'Arbúcies, 18 |
| Futbol Femení | Sam Torres | Mn. Pere Prats, El Romaní |
| Germandat de donadors de sang | Carme Soler | Santa Victòria, 6 |
| Grup Dansaire de Breda | Joaquím Mayugo i Soler | Prat, 22 |
| Grup de teatre Tabola | Jordi Badía Ardanuy | Sant Francesc, 27 1er. |
| Lliga contra el càncer | Pere Rosell | Sant Sebastià, 6 |
| Penya Barcelonista de Breda | Narcís Sala | Tarragona, 7 |
| Penya Blanc Blava de Breda | Santi Prat | Ctra. d'Arbúcies, Ed. Montseny, 3-4 |
| Recreatiu Petanca Bredenc | Jaume Xamaní i Mollfulleda | Capellans, 10 |
| T. V. Breda | Antoni Marín | Sant Hipòlit, s/n. |
| U. E. Breda | Artur Anglada i Encio | Ctra. d'Arbúcies, 100 |
| U9-7KOU | Artur García | Avda. Verge de Montserrat, 8 |
| Revista Vereda | Jordi Sibina i Camps | Antoni Viladomat, 1 |
L'Ajuntament compta amb una Comissió de Festes que és
la que coordina i organitza les diferents festes locals, assistits per diverses
i diferents Entitats en cada una de les dites festes.
| Cronologia | |
| 1.992 | S'hi afegeix la Fira d'Entitats. |
| 1.997 | Proclamació per primera vegada de l'Hereu i Fadrins de Breda. |
La festa de l'Ajust és la Festa Petita del poble. Es cel.lebra set setmanes després de Carnestoltes. En la mateixa es procedeix a la proclamació de la Pubilla i dames d'honor de Breda.
Dins d'aquesta festa s'hi ha ubicat la FIRA
D'ENTITATS. Una fira fins fa poc, única en el seu gènere dons
recull a tota una colla d'entitats socio-culturals, les quals preparen tota mena
d'actes i activitats durant els dos dies que dura la mateixa
Es la festa més gran per excelència. Els dies oficials de cel.lebració son el 8 i 9 de setembre, no obstant el seu arraigament la comissió organitzadora fa que coincideixi amb el cap de setmana de manera que puguin ser 4 ó 5 dies. És un esdeveniment evocat totalment al carrer on la participació de la gent és el seu principal exponent. El poble està dividit en 17 barris que es posen a treballar conjuntament. La coordinació dels actes fa que hi hagui un o varis espais de temps per a cada barri. A cada barri hi ha un o varis portaveus que son els encarregats de programar els actes del seu barri.
| 1.990 | La festa al carrer. |
| 1.991 | Breda, un conte de contes. |
| 1.992 | Olimpica Breda. |
| 1.993 | Breda, el gran espectacle de l'any. |
| 1.994 | Feliç cinquè aniversàri, Breda. |
| 1.995 | BredaJocs '95. |
| 1.996 | Breda, una festa de pel.lícula. |
| 1.997 | Breda, un munt de festes del món. |
Podeu veure en la taula adjunta una cronologia dels títols que any rera any a anat tenint la festa. Es tracta de que l'enramament i els actes de tots els barris tinguin quelcom a veure amb el tema central. Aquest tema és triat i desenvolupat per la comissió organitzadora, qui presenta un projecte als portaveus de barri durant el primer trimestre de l'any.
Durant les dates de nadal i reis a Breda hi podeu trobar la
visita de S.S. M.M. els patges dels reis mags d'orient el primer dia de l'any,
així com la cabalcada de reis la tarda-nit del dia 5 de gener.
Ball de gitanes.
No es sap ben bé, degut a la manca de dades històriques,
quants anys fa que es celebra el "Ball de Gitanes" a Breda, però
s'ha dit que podria tenir una antiguitat de 100 o 150 anys.
Fins l'any 1930,
el Ball de Gitanes bredenc seguia les pautes musicals marcades pels Balls de
Gitanes de la zona del Vallès. Però aquell any, durant les festes
de Carnaval, es va estrenar una nova música feta pel compositor Salvador
Codina i Cabra, que era fill de Breda.
El "Ball de Gitanes" es va
anar celebrant fins el 1948, any a partir del qual no se'n ballaren més
fins el 1968. En aquest darrer any, i amb motiu de les festes del IX centenari
de la consagració de l'església del monestir de Sant Salvador, el
Ball de Gitanes es va tornar a recuperar i se'n feren repressntacions fins l'any
1971, any en que, malauradament, aquest ball va tornar a deixar-se de fer.
No
va ser fins el 1989 que el Ball de Gitanes va tornar a agafar embranzida,
aquesta vegada gràcies a un grup de bredencs que no volien que aquest
tradicional ball es perdès, així com també estava interssat
en donar a conèixer altres balls del Països Catalans. Aqust grup,
decidit, entusiasta i il.lusionat, va donar origen al "Grup Dansaire de
Breda".
A partir d'aleshores, les persones que encapçalaven el
Grup Dansaire van haver d'esmerçar-se en recuperar les músiques
tradicionals, en trobar aquella gent que hagués ballat el Ball de Gitanes
de jove i els hi volgués ensenyar, en fer un vestuari adient i en trobar
balladors (petits i grans). Des del 1992, el Grup Dansaire de Breda tant balla
les "Gitanes" del mestre Codina com les tradicionals del Vallès,
així com d'altres balls tradicionals. Tot plegat, els ha dut a ballar a
Breda i fora d'ella nombroses vegades, tasca a la que s'hi dediquen, hores
d'ara, uns 60 balladors, mentre que una quinzena de persones els hi donen
suport.
L'any 1992 i dins el marc de la festa de l'Ajust, un col.lectiu d'Entitats del poble vàren tenir l'encert de promoure una petita però significativa fira. L'anomenàren Fira d'Entitats. Amb el temps, l'esforç de molta gent i bàsicament amb l'alè de les persones d'aquestes Entitats, s'ha anat consolidant fins arribar a ésser l'activitat estrella de la festa petita.
Enguany la fira ha obert les portes a un nombrós etcétera de novetats. La seva "comissió organitzadora" ha volat molt alt, treballant de valent per a donar-li una sortida als pobles de les rodalies aconseguint un éxit rotund de participació.
Entre les principals millores es poden anomenar,
Creació i manteniment d'aquesta plana
Jaume
Fugarolas i Clemente
E-Mail : breda@ddgi.es
Data de la darrera
actualització : 20-9-1997
Pàgina optimitzada per a Netscape a
800x600.
Gràcies a,
Jordi Goñi (Historiador),
per els teus textes de situació geogràfica, centres d'interés,
indústria i comerç i història.